La impressió 3D pot paréixer màgia: prems un botó i, unes hores després, tens un objecte que abans no existia. Però ací va el secret: no hi ha cap màgia. Quan veus com funciona tot, t’adones que tu també pots passar de la idea a l’objecte, amb només un poc de treball.
1. Comença amb una idea xicoteta
Les millors primeres impressions són xicotetes i útils: un clauer, un ganxo, un clip per als cables, una etiqueta amb el teu nom, el recanvi d’una peça de plàstic trencada. Alguna cosa que et càpia a la mà i, si pot ser, que faràs servir de veritat. Els objectes més grans i complicats poden esperar.
2. Crea un model 3D
El primer que necessita una impressora 3D és un model digital d’allò que vols fabricar, i per sort hi ha dues maneres fàcils d’aconseguir-ne un.
Dissenya’l tu. No et calen programes cars. Tinkercad és una aplicació gratuïta que funciona en el navegador, així que no cal instal·lar res. En la seua forma més senzilla, construeixes objectes combinant formes bàsiques: una caixa, un cilindre, un text, un forat o dos. És per on comencem amb tothom, perquè res no t’anima tant a continuar com un primer disseny que funciona. Però no et deixes enganyar: Tinkercad és un programa molt potent, i molts makers amb experiència no el deixen mai.
Descarrega’n un que haja fet una altra persona. Hi ha diverses biblioteques grans de models gratuïts en internet (les nostres preferides són Printables, Thingiverse i Thangs), cadascuna amb milers d’objectes dissenyats, provats i compartits per altres makers. És una manera fantàstica d’imprimir alguna cosa ràpidament i de veure com altres han resolt un problema. La comunitat de la impressió 3D es basa en el codi obert, i compartir és la seua essència, així que animem les persones que aprenen amb nosaltres a compartir també els seus dissenys.
En qualsevol cas, acabes tenint un fitxer, normalment en format STL o 3MF, que descriu la forma, o geometria, del teu objecte. Però això encara no és prou perquè la impressora faça la seua faena.
3. Talla’l en capes
Per a imprimir el teu objecte, la impressora necessita una llista precisa de moviments: ves ací, trau esta quantitat de plàstic, ves allà. Un altre programa, anomenat laminador (en anglés, slicer), converteix el teu model en eixes instruccions. Talla, o lamina, el model en centenars de capes horitzontals primes i després calcula el recorregut que ha de seguir la impressora per a construir cadascuna.
El laminador també és on prens algunes decisions importants, com ara:
- Alçada de capa. Les capes més primes queden més llises, però tarden més a imprimir-se.
- Farciment. La majoria de les impressions no són un bloc massís de plàstic, perquè seria un malbaratament (i tardaria una eternitat a imprimir-se). Per dins porten farciment, normalment un patró geomètric, com una bresca, que estalvia material i temps sense que la peça perda resistència.
- Suports. Una impressora no pot imprimir en l’aire, així que les parts que sobresurten necessiten suports temporals davall. Quan acaba la impressió, els lleves i els recicles.
Per a laminar, et recomanem OrcaSlicer, una aplicació gratuïta i de codi obert creada per altres makers de tot el món.
4. Imprimeix-lo
La majoria de les impressores 3D d’escriptori funcionen igual, amb un mètode anomenat FDM (de l’anglés fused deposition modeling). Una bobina de fil de plàstic, anomenat filament, entra en un broquet calent, part del hotend de la impressora, que el fon. El broquet es mou i va dipositant el plàstic fos en línies primes, capa a capa, de baix a dalt. Cada capa s’uneix a la de davall.
Una impressió xicoteta pot tardar vint minuts; una de gran, un dia o més.
Què pot eixir malament
Les sorpreses més habituals en una primera impressió:
- La primera capa no s’enganxa. Tot depén de la primera capa. Si no s’agafa a la superfície d’impressió (el llit), res del que va damunt eixirà bé.
- Les parts que sobresurten es corben cap avall. Normalment, la impressió necessitava suports, o es podria haver girat perquè no en necessitara.
- Les cantonades s’alcen. El plàstic s’encongeix en refredar-se, uns tipus més que altres, i això pot desenganxar les cantonades del llit. És el que es coneix com a warping.
- Tornes i et trobes espaguetis. Passa cada vegada menys, perquè les impressores són cada vegada millors, però si la impressió es desenganxa a mitjan procés, o la temperatura i la velocitat no estan ben ajustades, et pots trobar un embolic de fils de plàstic on hauria d’estar la teua peça.
No totes les impressions eixiran com esperes, i no passa res. Cada fallada t’ensenya alguna cosa sobre el que necessita la impressora, i aprendre el que no s’ha de fer és una part important d’aprendre a imprimir.
Una cosa feta per tu
El millor de la impressió 3D és el moment en què una cosa que has dissenyat ix sencera de la impressora. La desenganxes del llit, li lleves els suports i la tens a les mans. Ho has fet tu: el que va començar com una idea ara és un objecte. Per eixa sensació fem el que fem.
Este és el camí que seguiran els nostres primers tallers: d’una idea xicoteta, passant pel disseny i el laminat, a una peça que et pots endur a casa. Si vols provar-ho, amb algú al teu costat per a ajudar-te, subscriu-te al nostre butlletí i t’avisarem quan publiquem les primeres dates.